Estimada germana:
Ja saps que et trobo molt a faltar i que no
m'agrada massa tenir que servir a un capriciós escriptor. Per exemple, la
setmana passada va decidir fe un gran sopar de un dia per l'altre i clar esta
que jo i la Elisabet ens vam tenir que encarregar de tot. El meu amo Lord Byron
volia que la seva estimada vil·la, la qual havia batejat com Vil·la Diodat,
estigués impol·luta. I em vaig tira hores preparant riquíssims plats, ja que en
Robert, el cuiner, es va quedar a casa a causa de la gran tempesta que se
s'acostava.
Per allà a les nou la casa es va omplir de maníacs
i esbojarrats escriptors que ràpidament es sentaren ansiosos de degustar aquell
saborós ànec, que jo havia preparat. La nit va passa lenta i angoixosa. Podríem
dir que no era massa agradable anar corrent pels llargs i elegants passadissos
a la serenata de terrorífiques histories.
Tot anava de mal en pitjor pels criats d'aquella
casa, m'entrés els convidats reien amb el seu amfitrió per cada acudit dolent
que un d'ells explicava. El molest riure de la Mery Shelley, amant d'en Percy,
ressonava per les gruixudes parets decorades amb els quadres dels més prestigiosos
pintors. El riure va cessar quan la pluja va començar a colpeja amb força els
ventalls de la mansió.
Ens vam quedar atrapats amb els extravagants
escriptors m’entres sentíem les seves esbojarrades idees, de les coses que
podien fer m’entrés estaven allí atrapats. Al cap i a la fi, després d’una hora
de crits i tonteries van triar escriure histories de por. El que em faltava, no
n’hi havia prou en que estiguéssim tancats amb aquella terrorífica mansió una
nit de espantosa pluja.
Lo pitjor va ser quan després de hores tancats a
les seves habitacions, escrivint com a bojos a la llum de les espelmes, van
explicar les seves estrafolàries histories. Oh germana, encara des de aquell
dia no dormo bé. M’imagino que cada cop que tanco els ulls un prim i alt home
de pell pàl·lida entra per la finestra i em xucla la sang.
T’escric per dir-te que inclús després de no poder
dormir per les nits i tenir que seguir sent el majordom de un escriptor, me he
enamorat de les histories de terror. I tot li he de agrair al meu amo. Així que
m’ho repensat i no vull deixar la feina, així que dis-li a la mare que no fa
falta que em prepari la habitació. Que jo no em moc d’aquí.
Se os trobe a falta i os estima, en Frank.Aline López 3rA
