GRUP A1: Jose D., Armand C. i Nerea M.

POSEU EL VOSTRE NOM A CADA FRAGMENT. ENCARA QUE ESTIGUI EN COLORS M'ESTALVIAREU LA FEINA DE MIRAR-HO CADA COP. GRÀCIES!

ELS VEGETALS DE TODMORDEN

Jo estic d'acord amb el que estan fent a Todmorden però crec que no han pensat amb tothom perque tota la gent que treballa en el la fruita i la verdura aquella area serà inaccsesible per les empreses fruticoles. A i m'agradaria apuntam a la proposta però de veritat li semblara bé a tothom? (Armand).

Nerea: Jo penso que el que han fet està molt ben pensat  ja que és una manera de relacionar-nos entre tots i fer comunitat  és una mica pal haver de cuidar l'hort cada dia després de l'escola pero després en gaudim tots. 

El món està cobert de pols radioactiva, després d'una guerra nuclear que ha matat gairebé tots els animals, per la qual cosa la gent té animals elèctrics. Sóc Rick Deckard, un expolicia i expert Blade Runner que té la missió d'eliminar un grup de Nexus 6. Els Nexus 6 són androides d'última generació, gairebé idèntics als éssers humans, i han arribat fins a la Terra fugint des d'una colònia espacial, a causa de les terribles condicions de vida a què estaven sotmesos. Els Blade Runners ens dediquem a això, a eliminar els androides que es neguen a acceptar el seu destí. El problema es planteja quan em trobo de cara amb un Nexus 6, (Armand) penso que és com matar a una persona de veritat, ells no es mereixen que els esclavilitzin (Nerea) però no poden viure entre nosaltres ja que venen d'un altre món on la vida és diferent i és impossible que es puguin adaptar. (Jose)La veritat és que estarem millor si els exterminem ja que mai saps si estàs parlant amb una persona de veritat o amb un robot d'un altre món, serà millor que no estiguin entre nosaltres. (Nerea) Així que faig el ,cor fort i l'intento matar, en aquell moment, m'adono de que el Nexus 6 està plorant, i em sorpèn molt que tinguin sentiments. Si tenen sentiments significa que s'assemblen més del que ens pensem als humans, així que li pregunto que li passa. M'explica que té una família i que si el mato la seva família també morirà, ja que a la seva colònia espacial només poden treballar els homes, que bàsicament es dediquen a la caça per a poder menjar. Li demano una sola raó per la qual no l'hauria de matar. Però en aquell moment el miro fixament als ulls l'únic que vec es aigua, ni llàgrimes ni res. Penso que les màquines han fet molt de mal a la humanitat, la bomba àtomica..., apreto el gallet de la pistola, i la bala d'acer li travessa els circuits brutalment, mentre vec que se li apaga la llum dels ulls, penso que ho he fet bé, que era el millor per l'espècie humana. Aquest és el meu deure, no puc deixar que els nexus 6 sobrevisquin, al final tot això que estic fent donarà resultats i els humans podràn viure tranquils. Després vaig anar en busca de més nexus 6 en un lloc molt concorregut per ells, vaig anar a buscar  un antic company meu, perquè la feina sigui mes fàcil. Vaig anar a la galaxia d'Andromedà i vaig buscar un planeta anomenat P-6X. Allí corrien rumors de que en Charlie, el meu antic company, havia trobat una gran colònia de nexus 6. En Charlie havia exterminat la meitat dels Nexus 6, però alguns havien conseguit escapar. Els Nexus 6 estaven preparats per autorepararse, per això vaig anar en busca d'ajuda del Charlie. Jo començava a tenir por, és inutil fregir-los a tirs, es poden reprogramar mentre que la bateria tingui càrrega. En Charlie va treure una arma nova de la nau i em va dir que amb aquella arma podríem esgotar la seva bateria i així no es podrien reprogramar. (Nerea) En Charlie va treure l'arma, que pesava força, va pitjar el botó per posar-la en funcionament, i un cop es va haver carregat, tots els Nexus 6, van començar a morir, perquè es quedaven sense bateria. Quan creiem que tot estava fet, vam rebre una trucada inesperada, on ens van comunicar que la ciutat estava plena de Nexus 6 i els pocs habitants que quedaven estaven morint pel mig del carrer. Vam tornar a pujar a la nau ràpidament i amb pocs instants vam arribar a la ciutat. Tot allò ens recordava el passat, quan ja ens enfrentavem amb els Nexus 3, l'última missió que havíem fet junts. Totes havien donat uns resultats genials,  però enfrentar-se als Nexus 6 era força difícil. Era diferent, semblaven humans, podies tenir remordiments, però ells no tenien pietat, si per sobreviure t'havien de matar, et mataven, t'agafaven del coll amb aquella força sobrehumana, que podia fins i tot doblegar una barra de acer, t'exprimien el coll poc a poc fins que et trencava la iugular, sangnaves fins a morir sense cap possibilitat de salvar la teva propia vida. Sobrevolàvem la ciutat amb la nau del Charlie i veiem com hi havia cossos amb tolls de sang als carrers. De cop vam rebre un mail al correu de la nau i al llegir-lo em va quedar la boca oberta, era una mena de avisa de algú que amenaçava en llençar una nova versió millorada dels nexus 6, és a dir, els nexus 7. Li vaig comentar al Charlie i em va dir que ja atendríem aquella trucada en un altre moment. Vam aterrar al terrat de un edifici que semblava abandonat, però les parets estaven plenes de fum. Necessitàvem baixar per  arribar al carrer. Vam baixar una planta i el cos em deia que no seguis per allí, i encara més quan vam sentir un crit. En aquell moment,  s'em van glaçar els pensaments, i una part dels genitals, no tenia collons a continuar però el Charlie em va preguntar si tenia por.

Vaig contestar amb un no, però realment en tenia i molta. Vam baixar les escales per arribar al pis 4, vam veure un toll de sang al replà, la victima tenia el cap inflat, era un dels símbols que els Nexus deixaven a les seves victimes un cop estaven mortes.(Nerea) Em vaig imaginar a mi en aquella posició, sense cap, tot recobert de sang..., un calfred em va recòrrer les venes. El meu company sabia que tenia por i avançava poc a poc. Tot d'una, es va aturar. No li volia preguntar que li passava, en Charlie tenia molt bona intuïció, i si s'aturava era perquè alguna cosa no anava bé. En aquell moment em va explicar que tenia un aparell que detectava la presència dels Nexus, vaig recordar que ja el tenia a la nostra primera missió, però que no havia tingut resultat i que només havia empitjorat la nostra tasca. Em va explicar que l'havia millorat, i que tenia una precisió del 100%. En aquell instant un Nexus va arribar al mateix replà en el qual ens trobàvem amb una velocitat ferotge. En Charile ho sabia i el va disparar just a temps. Vam arribar al carrer, i per sorpresa nostra, els Nexus van començar a morir sols. Tots. No en quedava cap de viu. En aquell moment, sol podia passar una cosa, que una generació de Nexus 7 substituís els Nexus 6. Vam pujar a la nau, ja que vam pensar que era el moment d'atacar. Vam ajuntar el poder de totes les armes per a fer-ne una de més potent a la creació dels Nexus 7.  Ens vam dirigir a Les Coves de La Mort i vam deixar una mica d'antídot contra els Nexus. Tal com ens pensàvem, els Nexus no es creaven allí aquest cop. Així que ens vam dirigir al centre de la ciutat i vam baixar per les escales del metro. La ciutat on ens trobàvem, on vivíem amb les nostres famílies, abans de ser destrossada pels Nexus, era una ciutat moderna. Vam agafar l'antídot que havíem fabricat i vam agafar la línia de metro que duia al port. El meu amic, va dir que no ens podíem arriscar a quedar-nos atrapats al metro i que era millor si deixàvem les portes obertes. Així ho vàrem fer, tot i que va ser difícil mantenir l'equilibri al llarg del trajecte. Quan vam arribar, vam sortir al centre comercial "Nàufrags", el més important de la ciutat. Es veia clarament que els Nexus es creaven allí. La pols radioactiva era molt intensa i gairebé no es podia respirar, vam començar a deixar anar l'antídot, però vigilant no esgotar-lo.

Una forta pudor a combustible és sentia a traves de les mascares, era una nau abamdonada vam entrar i vam veure els comandaments antics que tenia, era una nau de un model molt antic i per culpa de la oxidació estava perdent combustible, de cop vam sentir una forta sotregada i va saltar un Nexus 7 de dalt de la capota va agafar el Charli bruscament per la esquena el Charlie feia cara de sentir un mal terrible, els Nexus 7 tenen tres vegades més força que els Nexus 6 són en tots els aspectes més forts.

Jo vaig agafar les pistoles electriques i vaig disparar pero vaig fallar de cop vaig veure que el Nexus era diferent que els altres, era més gran i portava una mena de escut, em vaig sorpendre el robot savia automodificat, el robot va agafar una taula de la nau i la va arrencar com si res i de cop me la va llençar em va tocar completament i em va deixar K.O, quan vaig recuperar la vista vaig veure que en Charlie no hi era, Vaig donarli un cop fort al Nexus pero no es va inmutar em va llençar contra la paret i em va vindre corrent em va agafar al aire i em va pegar un cop terrible em rajava sang per tot arreu.

Era inutil estava perdut el Nexus em va deixar estar, va agafar una mena de bomba portatil mentres jo compatava amb els meus unics segons de vida mentres malaia els robots vaig sentir un fort xiulet, jo em donava per mort vaig sentir una forta explosio al final de la nau i que avançava cap a jo. El meu desig final abans de que el foc em corregues pel cos va ser que la Humanitat prosperes per un mòn sense contaminació i sense andromines. Lentament vaig anar apagant els ulls.