FRAGMENT 3
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat ….
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
-Prou ho voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry
-1ª continuació:
ROGER:
Durant uns dies, el petit príncep s'ho va anar romiant...
I va arribar a la conclusió de que amb una simple guineu pots tenir molt bona amistat, tot i les diferències; i que pot ser una gran font d'informacó i d'experiències.
PAU:
Llavors, va decidr que la domesticaria, i que podrien passar molt bons moments junts.
Tot i que ell pensava: com puc domesticar a una guineu?, just després, i amb rapidesa, pensá que seria similar a domesticar un gos i que no podria ser tant complicat.
-2ª continuació:
PAU:
Al cap d'un temps el petit princep, va anar domesticant a la guineu, donant-li menjar, netejant-lo i acariciant-lo.
La portava a passejar un cop cada dos dies al parc del costat de casa seva, la gent se'l quedava mirant i sol uns pocs li preguntaven "que fas amb una guineu?" , i ell els hi contestava "que sapigueu que es millor que tindre un gos"...
ROGER:
Dia dia, s'anaven compenetrant més bé, i tenien un sentiment fort que no els podia separar.
El Joan estava dormint, però hi havia algun sorollet que no el deixava dormir:
-"eeeeeeh, eeeeeeh".
S'aixecà del llit per obrir la porta pensant que l'hi passava alguna cosa a la guineu, que estava al pis de baix.
A l'obrir-la, es troba a la guineu a davant i li diu:
-hola, tenia por a baix. No podia aguantar més, t'he de dir que puc parlar. Espero que no comencis a cridar, ja que els teus pares estan dormint...
-3ª continuació:
PAU:
En Joan es quedà bocabadat, tot i que un pèl més aterrorit, no podia ni parlar, es fregà els ulls. Volia saber si estava somiant.
Al cap d'uns minuts, que ja li havia passat li va dir:
-Des de quan pots parlar? Perquè m'ho has ocultat durant tant de temps?
-No volia asustar-te, tot i que volia que ho sabesis.
ROGER:
-Però jo tinc dret a saber-ho.
-Ja ho sé, no et volia fer mal.
Llavors el petit princep i la seva familia van pensar que farien amb aquella guineu....
Van decidir mantenir-ho en secret, però amb la condició de que seria sincera a partir d'aquell moment.
Durant els següents dies, van compartir moltes històries i anècdotes, cadascú del seu món i la seva rutina.
-4ª continuació:
PAU:
En Joan va parlar amb els seus pares per ficar-li un nom.
Li van respondre que tenir una guineu era una cosa sense cap ni peus, que l'hauria fer fora de casa.
Per desgracia, van deixar la porta oberta sol 1 cm i la guineu ho va sentir.
ROGER:
Durant uns dies, el petit príncep s'ho va anar romiant...
I va arribar a la conclusió de que amb una simple guineu pots tenir molt bona amistat, tot i les diferències; i que pot ser una gran font d'informacó i d'experiències.
PAU:
Llavors, va decidr que la domesticaria, i que podrien passar molt bons moments junts.
Tot i que ell pensava: com puc domesticar a una guineu?, just després, i amb rapidesa, pensá que seria similar a domesticar un gos i que no podria ser tant complicat.
-2ª continuació:
PAU:
Al cap d'un temps el petit princep, va anar domesticant a la guineu, donant-li menjar, netejant-lo i acariciant-lo.
La portava a passejar un cop cada dos dies al parc del costat de casa seva, la gent se'l quedava mirant i sol uns pocs li preguntaven "que fas amb una guineu?" , i ell els hi contestava "que sapigueu que es millor que tindre un gos"...
ROGER:
Dia dia, s'anaven compenetrant més bé, i tenien un sentiment fort que no els podia separar.
El Joan estava dormint, però hi havia algun sorollet que no el deixava dormir:
-"eeeeeeh, eeeeeeh".
S'aixecà del llit per obrir la porta pensant que l'hi passava alguna cosa a la guineu, que estava al pis de baix.
A l'obrir-la, es troba a la guineu a davant i li diu:
-hola, tenia por a baix. No podia aguantar més, t'he de dir que puc parlar. Espero que no comencis a cridar, ja que els teus pares estan dormint...
-3ª continuació:
PAU:
En Joan es quedà bocabadat, tot i que un pèl més aterrorit, no podia ni parlar, es fregà els ulls. Volia saber si estava somiant.
Al cap d'uns minuts, que ja li havia passat li va dir:
-Des de quan pots parlar? Perquè m'ho has ocultat durant tant de temps?
-No volia asustar-te, tot i que volia que ho sabesis.
ROGER:
-Però jo tinc dret a saber-ho.
-Ja ho sé, no et volia fer mal.
Llavors el petit princep i la seva familia van pensar que farien amb aquella guineu....
Van decidir mantenir-ho en secret, però amb la condició de que seria sincera a partir d'aquell moment.
Durant els següents dies, van compartir moltes històries i anècdotes, cadascú del seu món i la seva rutina.
-4ª continuació:
PAU:
En Joan va parlar amb els seus pares per ficar-li un nom.
Li van respondre que tenir una guineu era una cosa sense cap ni peus, que l'hauria fer fora de casa.
Per desgracia, van deixar la porta oberta sol 1 cm i la guineu ho va sentir.
ROGER:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada