GRUP A3: Julia S., Nicoleta I. i Judit R.

DEIXEU ELS VEGETALS A DALT DE TOT I PASSEU LES ACTIVITATS DE ROALD DAHL ALS COMENTARIS DE CADA ENTRADA. I FIRMEU ELS FRAGMENTS PERQUÈ JO TINGUI CLAR QUI ELS HA ESCRIT.

Sóc una nena i penso que m'agrada molt la idea de plantar verdures i arbres de fruites pel poble   en el que vic. Crec que ho tindrien que fer en mes pobles i fins i tot en ciutats veines ja que done mes treball i la gent pot treballar i gaudir d'aquesta oportunitat.Els nens i nenes podem apendre molt.

FRAGMENT 5

Els músics van començar a tocar. Vaig agafar-li la mà i ella es va apropar lentament fins que va ser a frec del meu cos. Amb la mà dreta la vaig atreure amb delicadesa; em va deixar  fer i va unir la seva galta a la meva. 

–Estàs bé? –em va dir a l’orella. 

–Ara sí. 

Jo no volia parlar, només volia sentir els seus pits contra el meu, les seves cuixes, que s’anaven tornant lentes, el seu alè, acariciant-me el coll com una navalla de cotó. A poc a poc, la música es va anar allunyant, i ja no érem allí, ballàvem vora el trencant de les ones, sols, i els fanalets de Las Palmeras, allà dalt, eren estrelles de colors, i la veu peresosa del trombó semblava un gemec de la lluna plena.

L’amor boig, de Pere Rovira

CAPÍTOL 2"  T'estimo.. "

(Julia)Continuàvem ballant davall de les estrelles que ens il·luminava  com dos fanals en un carreró fosc. (Niki)La corrent de l’aire fresquet ens envoltava totalment i semblava com si estiguéssim volant en un món solament d’ella i jo.(Judit.R) La música de fons s’anava afluixant lentament i nosaltres ens anàvem movent al seu ritme.

(Julia)Les nostres mirades es van creuar per segons i va ser en aquell precis moment quan em vaig donar conte de que tots els meus sentiments i pensaments anaven dirigits a ella. (Judit.R) En aquell moment volia notar els seus llavis contra els meus i notar que en aquet món nomes existiem ella i jo. Va ser un pensament molt bunic, però el que jo volia era tastar els seus llavis de caramel, cosa que de moment no podia ser. No podia ser perquè erem amics i jo no sabia si ella sentia algo per mi...aquet era l'unic pensament que m'invadia. (Julia)No podia deixar de pensar en ella, en els seus ulls, en la seva olor, en definitiva en tota ella. En aquet món l'unic que volia aconseguir era ella. (Niki) Jo volia besar-la, però el que em va aturar va ser no saber els seus sentiments cap a mi. (Julia) Un dels dos havia de donar el primer pas, no podia ser jo, volia que sigues ella ¿pero com?... era difícil, casi imposible i senzillament el vaig donar jo... la vaig besar! Va ser únic... em vaig sentir com mai m'havia sentit avans. Quan els nostres llavis es van separar em vaig espantar perque no s'havia el que ella diria... (Niki) S'havia format un silenci profund. Ella no deia res, i sol tenia a la seva cara un somriure de orella a orella..Que volia dir això?... Es va tornar a apropar a al meu coll  i, susurant, em va dir: T'estimo! . (Judit) Em vaig quedar al·lucinant del que m'havia dit, però va passar una cosa terrible...ella va marxar corrents. (Niki, Judit i Julia) Sense cap mena de dupte, jo  vaig anar corrent darrera seu per saver perquè de cop i volta al dirme allò va marxar aixi..  Quan per fi la vaig trobar... ella  estava plorant. Perquè? ...

- Paula, que et passa? Perque plores?

- No! Deixam.. No m'apeteix parlar. ( Ella estava tota vergnyosa i no volia parlar amb ell )

- Però perquè? Jo vull saber el que et passa.. Estic preocupat.

- Deixa-ho ! Mira, fem una cosa... Jo me'n vaig acasa i tu si vols també , i dema, em truques i , amb mes de calma parlem de lo ocurit.

 CAPÍTOL 3" La trucada."

(Julia) De camí a casa vaig passar per un carreró fosc on es sentia la mateixa canço, perquè minuts avans em va fer molt feliç. En canvi ara,estava trist. Tot havia canviat en qüestió de segons... I ara, que?... 

(Niki) En arribar a casa, la Paula va anar corrent a la seva habitació sense dir res. Va pujar i es va estirar al llit amb el cuixinet plorant i pensant el que havía passat amb el Miquel.. 

El Miquel, al arribar acasa seva, també va pujar a la seva habitació, però ell estava pensant en el que li havia dit la Paula i es va posar content perquè li va agradar molt, però al mateix temps, esatva trist i pensant perquè ella havia reaccionat d'aquella manera. (Judit) Tenia ganes d'agafar el mobil i trucar a la Paula, però ella em va dir que la truques al endema perquè estaria mes calmada  i podriem parlar de lo ocurrit.(Niki) La veritat, es que em vaig quedar amb les ganes de més. Més de tot ella. (Judit) Van anar pasant les hores i jo tot el rato pensant en el que havia succedit. Eren les dos de la matinada i jo no parava de pensar en lo bonic que va ser que em digues t'estimo susurrant-me a l'orella.(Julia) Sentia que aquelles paraules m'invadien tots els pensaments en el meu cap.Per fi,vaig tancar els ulls i vaig aconseguir adormir-me pensant en ella. 

La Paula seguia plorant abraçada al seu coixinet en forma de cor.  
(Judit) Al dia següent, jo vaig  trucar a la Paula, però ella no s'havia despertat. (Júlia) Hores després ho vaig  tornar a intentar i aquesta vegada va agafar el telèfon. No deia res.  A l'altra banda del telèfon estava jo, que encara volia saber que li passava. (Judit) Aixo era un misteri. El silenci cada vegada era mes profund, i de cop i volta la llum es va anar.(Niki) Tant sols tornar a tindre llum, la Paula va posar-se ràpidament a  trucar al seu millor amic. Ella li va explicar tot lo que havia passat i el seu millor amic l'escoltava sense dir res. Després de parlar hores i hores i aconsellar-la , va pensar en trucar al Miquel. (Judit) Va trucar al Miquel i l'hi va explicar perquè havia marxat d'aquella manera. Quan li va explicar, el Miquel es va quedar boca obert i va dir que tenien que quedar per parlar-ho i per donar-li una cosa. 

CAPÍTOL 4" El regal." 

.............................................. (punts suspensius)