Era un migdia lluminós de
desembre quan varen arribar a la Ciénaga de Zapata, a l'illa de Cuba. De sobte,
davant dels seus ulls sorpresos i encara una mica inflats per la son, naixia el
paisatge sensual del tròpic, de verds intensos i terra rogenca, humit i càlid.
Era un panorama ondulant de palmes, cocoters i arbustos florits, paratges
emborrissolats d'un herbei fi, camps de rostolls d'arròs, secs i remoguts. (Margarida Aritzeta)
Què va passar a
l'aiguamoll? Escriu l'inici de la teva història, però recorda que també cal descriure
el grup d'amics que t'acompanyen a la Ciénaga.

Redacció
ResponEliminaJust estàvem l’Ivan, l’Àlex, el Marc i jo al mig d’aquell camp desolat, quan ens van sortir uns mulatos amb armes d’aire comprimit i ens van començar a disparar. Nosaltres vam córrer i ens vam amagar darrere d’una duna, on ens vam trobar unes armes amb carregadors de recanvi per a tots.
Vaig agafar l’arma. Va passar un instant de silenci i al moment vam sortir i vam tirar trets com si allò fos la primera guerra mundial...
Pim! Pam! Pum! Tots morts.
Miquel Carretero Ballesté
En Marcel, la Laia, la Laura i jo vam veure un home estes al terra plorant, era el senyor Agulló, era el qui portava la estància del local on passàvem la nit, en Agulló ens va dir que li havien robat una carta, en aquella carta deia que donava la herència del hostal a la seva filla la Margarita .
ResponEliminaEn Agulló tot duna va començar a corre, nosaltres estàvem darrere d’ell corrent , en Marcel va separar-se de nosaltres, i va anar amb un altre camí, ja teníem rodejat al que li va agafar la carta, la Laura va trucar a la policia, i amb uns instants van vindre, la policia els hi va dir que aquell home que havien engarjolat era un falsificant de herències.
Francesc Contreras Pérez
Quan vam arribar al hotel,cansats del viatge amb avió tothom s'en va anar a les seves habitacións, estàvem molt cansats de les 12 hores de vol que hi ha sortint de Barcelona. Vam acordar que ens trobariem per anar a sopar a les 8 de la nit davant del restaurant cuba 'la Noche Loca'.
ResponEliminaArmand Codina Rius 3A
Quan varem arribar al aiguamoll de l'illa de Cuba, un lloc alegre la meva millor amiga"La intel.ligent" sentia que ens passaria alguna cosa, no li vam fer cas. Quan portavem una bona estona caminant per l'aiguamoll en Niko va sentir un soroll, de sobte va sortir un cocodril de l'anada. Llavors en Marc "El forçut" va lluitar contra aquella bestiola.Al final tot allò va acabar en tragedia.
ResponEliminaA partir d'aquell moment vaig compendre que per ser el més fort, no cal fer-se el valent perquè després passa el que passa. Va ser un cop molt dur per tots nosaltres, mai oblidarem aquell dia.
Pau Bertran Melines
Eren cinc nois: la Mariona, l’Elisabet, la Mónica, l’Issac i en Daniel. Anaven de viatge a l’illa de Cuba per les vacanses d’estiu. Van agafar un vaixell que els portava fins a un lloc concret on els portava el capita del vaixell. La Mariona era simpática i molt extrovertida, l’Elisabet era timida i misteriosa ,la Mónica tenia molt carácter, l’Issac ere el xulo i el llest i el Daniel era el fort. Quan van baixar del vaixell el capita es va quedar a bord els nois van anar a la platja i quan van tornar a bord el capita estaba mort. El que els va semblar sospitos era els blaus que tenia a les mans...
ResponEliminaJulia Surd
Un dia un grup d’amics de tota la vida entre 16 i 19 anys van anar de vacances a Cuba.
ResponEliminaEntre aquets amics hi havia un noi que es deia Abraham i era el mes refinat (pijo), un altre que es deia Esteban i era fort i xulo i per últim un altre que es deia Adrià que era el mes llest de tot el grup.
Quan van arribar a la Ciénaga de Zapata van anar a mirar els cocodrils, i al fons de l’aigua van veure que hi havia un braç d’una persona i tots ells van pensar que es tractava d’un assassinat…
Judit Rivas
Erem 4 persones de 17 i 19 anys, que voliem anar a Cuba de vacanses. Quan vam arribar pensava que pasariem un estiu mes tranquil,però era díficil, per que l'Arnau sempre es posa en lios. Un dia, l'Arnau se va enfadar molt amb un amic, que treballava en la Ciénaga de Zapata, però con que ell té mal geni,va agafar una botella d'aigua i li va posar veri. Els seus amics ja sospechaven d'ell. Però ja tenien pistes, per que van veure el veri damunt de la taula i ja no es van fiar mes d'ell.
ResponEliminaDania Quilez
Dos amics que volien anar de vacances un cap de setmana a visitar a Cuba. En Nil es un noi ben educat, bona gent que es vesteix amb elegància i estil, simpàtic, guapo, estudiós, te 16 anys i també té moto. Ell es un fanàtic de la play. La Cristina es una noia de 15 anys que es estudiosa, bona gent, simpàtica, agradable , guapa.. Li agrada molt estar amb el seu nuvi Nil, i es edicte al whatsapp.
ResponEliminaNicoleta Ivanciu
En Marcel era el meu millor amic, tenia pintes de gamberro però en el fons era el millor amic que et pots imaginar, i en canvi jo, en Martí era tot el contrari, portava unes pintes de bon nen i era tot el contrari, però hi havia una cossa que ens unia, l'amistat.
ResponEliminaEns vam trobar sense sortida, sense saber on anar, així que sense pensar-ho ens vam endinsar dins la selva, un lloc desconegut. Van passar hores i hores fins que vam caure rendits.
Eren dos amics que van decidir anar a l'illa de Cuba. Un d'ells se diu Marçal, és alt amb ulls blaus. I l'altre es diu Pol, és baixet i li agrada jugar futbol. Que els dos passejaven per l'illa van trobar un sac que feia molta olor, i s'hi pensaven que hi havia una persona morta a dins, però al obrir el sac han vist que sol era peix.
ResponEliminaCati Jireghescu
Els sis nens tenien casi tots 16 anys i ban anar al hotel que abien contracta amb l’agencia del viatge. Ban entrar pero aquell lloc era molt raro i vell, absolutamente tots es van enrrecordar d’aquell assesinat que va succedir a un hotel en Cuba que era molt bell i tenia tota la pinta de que aquell era l’hotel. Justamente despres de veure l’hotel van veure un tio amb un ganivet ple de sang corren pel mig del carrer.Segurament fujia d’alguna cosa. JOSE LUIS DHESA.
ResponEliminaQuan van arribar a la Cienaga de Zapata , el nois, i jo, que eram set nois , vam entrar a les habitacions i vam veure una persona morta en la habitació de un company nostre , vam trucar als mossos d'esquadra , hi ens van porta cap a comisaria per interrogarnos. Marcos Villaverde
ResponEliminaEstàvem tots molt contents d'iniciar les nostres vacances de Nadal una mica més aviat i a més a més a Cuba. Finalment havíem aconseguit trobar-nos tots, el Miquel, la Irene, el Joan i jo. Estàvem cansats del vol, però era necessari explorar l’ambient en que ens trobaríem durant un mes. Tots quatre érem periodistes, però treballàvem per llocs diferents i gairebé mai podíem veure'ns. Aquell desembre havíem decidit d'anar a Cuba per fer un reportatge plegats de la naturalesa del tròpic. Vam observar una mica el paisatge i la Irene va començar a fer les primeres fotos. Teníem l’equip complet; en Miquel era el càmera, la Irene la fotògrafa, en Joan era el reporter de televisió i jo la reportera de premsa. Vam decidir que a les 5 de la tarda ja aniríem a dormir, perquè tots ho necessitàvem. L’endemà començaríem a gravar les primeres imatges i ens endinsaríem més a la selva.
ResponEliminaEren les vacances d'estiu i es va acabar el curs. Tots 6 vam treure molt bones notes i per això els pares ens van deixar fer el viatge. Vam triar l'illa de Cuba, amb unes platges precioses.
ResponEliminaVa arribar el dia esperat, i vàrem agafar l'avió cap a Cuba. Allà estàvem la Laia, la Elena, el Sergi, l'Àlex, el Marc i jo (Meritxell). Vam arribar després de 3 hores de vol, molt cansats tots. Només sortir de l'avió es respirava una calor enorme, vam ficar-nos tots en màniga curta, no aguantàvem la calor fàcilment. De seguida vam anar a l'hotel a deixar les maletes i ens vam dirigir a un lloc on un amic nostre que havia anat a Cuba,ens havia recomanat per anar. Era un bosc, un bosc humit ple d'una gran diversitat de vegetació. Vàrem arribar a un llac, a un petit estany, no sabíem dir del tot el que era. El Sergi, el "cregut" del grup, va voler ficar-se a dins, i una sangonera, va enganxar-se a la seva cama. El Sergi plorava del dolor, nosaltres no sabíem que fer, estàvem desesperats. El Marc que era el que mai tenia por de res, va agafar la sangonera i la va tirar un altre cop a l'aigua. Vam intentar curar al Sergi amb algunes herbes de per allà.
A un altre llac vam trobar-nos amb un cocodril, tots espantats menys en Marc, es clar. Va intentar tocar-lo i el cocodril va deixar-se acariciar. Tots nosaltres pensàvem que el Marc, tenia un poder sobrenatural, que era domador d'animals o alguna cosa per l'estil; l'admiràvem. L'Àlex el “fumeta” del grup, va ficar a fer-se un "peta". Li donava igual tot sobre fumar, a ell li agradava i ho seguiria fent. Amb aquell fum, ens empestava a tots, sempre el fèiem parar o que marxés lluny de nosaltres a fumar. Sempre ens deia si en volíem i nosaltres ens hi negàvem ràpidament. La Laia i l'Elena van anar a explorar una mica l'aigua, estaven fent un treball de recerca sobre l'aigua en països càlids com Cuba. Estaven juntes a la mateixa classe, jo en canvi, a la classe anava amb en Sergi i l'Àlex.
Tots teníem de notables i d'excel•lents, menys l'Àlex, es clar, que sempre arribava a classe mig fumat. Tot i així, l'Àlex, era el meu millor amic, ell i el Sergi. I l'Elena i la Laia igual.
Vam intentar tornar a l'hotel, sortir del bosc, però ens vam perdre, no sabíem que fer.
En Pol, la Mireia i jo i estàvem molt entusiasmats de poder estar en aquella illa, perquè feia mesos que ho esperàvem. Vam arribar a l'hotel i en allotjar-nos i haver-nos instal•lat vam decidir de anar a fer un tom per les platges de Cuba. Al cap de 2 hores de caminar vam trobar una cova misteriosa amagada en mig d’un tros de selva que sense saber com vam trobar, al endinsar-nos a la cova..... Jordi Mestres Lastrada
ResponEliminaEl Toni, el Robert, L'Òscar, l'Aina i la Laia, eren un grup d'amics des de parvulari, però ara ja eren tots adolescents. Tenien 14 anys, menys L'Òscar que en tenia 15, ells que eren molt decidits van anar endinsant-se, fins que van veure un aiguamoll, van trobar-se un cocodril mig ferit.
ResponEliminaAlba Nieto 3rA