Que pobre el Roald li tocava escalfar el vàter amb el fred que feia afora. I que és molt injust, encara que el Wilberforce sigui el més gran no té dret a fer això.
Jo penso que els boazers d’aquesta escola es passaven una mica, sobretot perquè si els molestava que el vàter estigués fred el millor que podien fer era demanar al director que els canviés de lloc i no fer que els fags haguessin de congelar-se escalfant el vàter, no obstant, això fomentava la lectura entre els fags.
Jo crec que això de fer escalfar la tassa del vàter als més petits de l’escola, era molt abusar, ja que era ple hivern, i tenien de pati un fred per una cosa que ells no ho tenien fer. Lo que podrien manar que és fiques una calefacció als serveis o que canviessin els serveis de l’escola a un altre lloc.
Com que els vàters estaven a fora, feia fred i segur que el noi es sentia malament per una part, ja que es devia sentir utilitzat, perquè nomès el volia per acalentar la tapa, i segur que el pobre tenia fred. Per l'altra part anava aprenent males passades que podria fer quan sigues gran.
Crec que el noi es sentiria malament perquè es com si l’utilitzessin, també crec que no l’agradaria tindre que escalfar un vàter abans que anés el Wilberforce, i a sobre fent fred i no tenint porta.
Jo crec que en Roald Dahl era un nen desgraciat i també crec que en Willberforce era una mala persona, perquè demanar-li al Roald que li escalfés el vàter per ell i a sobre fent fred és una mica fort.
yo crec que es una injusticia , perquè el Rohal tenia que escalafar el vàter amb el fret que devia de fer a ple ivern a un noi més gran que ell. Marcos Villaverde.
Jo crec, que el Roald no tenia culpa de res perque li toques escalfar el vàter d'un noi més gran que ell. Hauria d'haver unes normes que s'haurien de cumplir i no abusar dels més petits. JUDIT PANADÉS CABRÉ
Jo crec que es molt injust perquè pel fet de ser mes gran no te perquè ficar-se amb els petits, als petits que els deixi en pau ell que es fiqui amb els de la seva edat. I l’escola i hauria d’intervenir. Jordi Mestres
Em sentiria molt humiliat si hages de fer això, primer que tot, per haver d’obeir ordres d’un altre, i després, pel fet d’assentar-se en un vàter sense porta i al mig del carrer i de l’hivern.
Em sembla una historieta sense solta ni volta ja que no l’hi trobo cap diversió, és més aviat avorrida...
Jo personalment crec que és una història molt divertida, però extranya també. Crec que era una injustícia fer-li allò, tractaven als nenes una mica malament, amb inferioritat. Els hi feien coses una mica absurdes. Això de d'escalfar als Boazers, és una mica sense sentit, no és gaire normal, no és gaire habitual sentir a dir "vés-me a escalfar el vàter, que hi passaré una bona estona."
Ens sentiam agredits pel Wilberforce, ens feia a anar a escalfar el seu maleït vàter. Ja n'estava fart i vaig pensar a jugar-li una mala pasada. Al endemà em vaig aixecar aviat i vaig anar corrents al pati que hi havia darrera la escola. Allí normalment hi havia unes gavies de gallines plenes de ous per fer el esmorzar als professors, en vaig agafar una dotzena vaig pensar que no pasaria res, i vaig pujar al campanar del colegi, s'em acabava el temps per què ja era hora de anar a esmorzar. Primer sempre esmorzaven els més grans, es a dir els Boazers. Vaig espera a que el Wilberforce surtis del bar ven tip com un porc, vaig obrir la finestra del campanar i vaig llençar els ous amb la millor força i precisió que tenia. Vaig veure com li esclataven pel voltant i quedava tot brut, però el millor no va ser això va ser fer un ple a la cara del pobre Wilberforce. Em vaig ficar a riure i una alegria de victòria em correia pel cos. Em sentia satisfet i orgullòs. Vaig corré cap a l'habitació on em vaig canviar ràpidament i vaig anar a esmorzar com si fos un dia 'normal'.
Què us ha semblat el text de Roald Dahl? Què hi dieu?
Que pobre el Roald li tocava escalfar el vàter amb el fred que feia afora. I que és molt injust, encara que el Wilberforce sigui el més gran no té dret a fer això.
ResponEliminaCati Jireghescu
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo penso que els boazers d’aquesta escola es passaven una mica, sobretot perquè si els molestava que el vàter estigués fred el millor que podien fer era demanar al director que els canviés de lloc i no fer que els fags haguessin de congelar-se escalfant el vàter, no obstant, això fomentava la lectura entre els fags.
ResponEliminaNerea Moreno Pena
Jo crec que això de fer escalfar la tassa del vàter als més petits de l’escola, era molt abusar, ja que era ple hivern, i tenien de pati un fred per una cosa que ells no ho tenien fer. Lo que podrien manar que és fiques una calefacció als serveis o que canviessin els serveis de l’escola a un altre lloc.
ResponEliminaFrancesc Contreras
Com que els vàters estaven a fora, feia fred i segur que el noi es sentia malament per una part, ja que es devia sentir utilitzat, perquè nomès el volia per acalentar la tapa, i segur que el pobre tenia fred. Per l'altra part anava aprenent males passades que podria fer quan sigues gran.
ResponEliminaALBA NIETO
Els fag agafen el llibre del wiberfore i li canvien les pàgines de l'interior per les pàgines de contes infantils.
ResponEliminaALBA NIETO
AIXÒ HO HAS DE POSAR A L'ALTRA ENTRADA.
EliminaCrec que el noi es sentiria malament perquè es com si l’utilitzessin, també crec que no l’agradaria tindre que escalfar un vàter abans que anés el Wilberforce, i a sobre fent fred i no tenint porta.
ResponEliminaJUDIT RIVAS
Jo crec que en Roald Dahl era un nen desgraciat i també crec que en Willberforce era una mala persona, perquè demanar-li al Roald que li escalfés el vàter per ell i a sobre fent fred és una mica fort.
ResponEliminaPAU BERTRAN MELINES
Jo crec que en aquesta escola haurien de haver les mateixes normes per a tothom i que els petits no facin la feina dels de més.
ResponEliminayo crec que es una injusticia , perquè el Rohal tenia que escalafar el vàter amb el fret que devia de fer a ple ivern a un noi més gran que ell. Marcos Villaverde.
ResponEliminaJo crec, que el Roald no tenia culpa de res perque li toques escalfar el vàter d'un noi més gran que ell.
ResponEliminaHauria d'haver unes normes que s'haurien de cumplir i no abusar dels més petits. JUDIT PANADÉS CABRÉ
Jo crec que es molt injust perquè pel fet de ser mes gran no te perquè ficar-se amb els petits, als petits que els deixi en pau ell que es fiqui amb els de la seva edat. I l’escola i hauria d’intervenir.
ResponEliminaJordi Mestres
Em sentiria molt humiliat si hages de fer això, primer que tot, per haver d’obeir ordres d’un altre, i després, pel fet d’assentar-se en un vàter sense porta i al mig del carrer i de l’hivern.
ResponEliminaEm sembla una historieta sense solta ni volta ja que no l’hi trobo cap diversió, és més aviat avorrida...
Roger Canal
Jo personalment crec que és una història molt divertida, però extranya també. Crec que era una injustícia fer-li allò, tractaven als nenes una mica malament, amb inferioritat. Els hi feien coses una mica absurdes. Això de d'escalfar als Boazers, és una mica sense sentit, no és gaire normal, no és gaire habitual sentir a dir "vés-me a escalfar el vàter, que hi passaré una bona estona."
ResponEliminaMaria Prunera
Ens sentiam agredits pel Wilberforce, ens feia a anar a escalfar el seu maleït vàter. Ja n'estava fart i vaig pensar a jugar-li una mala pasada. Al endemà em vaig aixecar aviat i vaig anar corrents al pati que hi havia darrera la escola. Allí normalment hi havia unes gavies de gallines plenes de ous per fer el esmorzar als professors, en vaig agafar una dotzena vaig pensar que no pasaria res, i vaig pujar al campanar del colegi, s'em acabava el temps per què ja era hora de anar a esmorzar. Primer sempre esmorzaven els més grans, es a dir els Boazers. Vaig espera a que el Wilberforce surtis del bar ven tip com un porc, vaig obrir la finestra del campanar i vaig llençar els ous amb la millor força i precisió que tenia. Vaig veure com li esclataven pel voltant i quedava tot brut, però el millor no va ser això va ser fer un ple a la cara del pobre Wilberforce. Em vaig ficar a riure i una alegria de victòria em correia pel cos. Em sentia satisfet i orgullòs. Vaig corré cap a l'habitació on em vaig canviar ràpidament i vaig anar a esmorzar com si fos un dia 'normal'.
ResponEliminaArmand Codina