divendres, 8 de febrer del 2013

EL VÀTER, UN BON SALÓ DE LECTURA

Què us ha semblat el text de Roald Dahl? Què hi dieu?


Roald Dahl, El nen. (traducció lliure de l’edició feta el 1987 per Editorial Alfaguara, del grup Santillana. Madrid)
 

16 comentaris:

  1. Que pobre el Roald li tocava escalfar el vàter amb el fred que feia afora. I que és molt injust, encara que el Wilberforce sigui el més gran no té dret a fer això.

    Cati Jireghescu

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Jo penso que els boazers d’aquesta escola es passaven una mica, sobretot perquè si els molestava que el vàter estigués fred el millor que podien fer era demanar al director que els canviés de lloc i no fer que els fags haguessin de congelar-se escalfant el vàter, no obstant, això fomentava la lectura entre els fags.

    Nerea Moreno Pena

    ResponElimina
  4. Jo crec que això de fer escalfar la tassa del vàter als més petits de l’escola, era molt abusar, ja que era ple hivern, i tenien de pati un fred per una cosa que ells no ho tenien fer. Lo que podrien manar que és fiques una calefacció als serveis o que canviessin els serveis de l’escola a un altre lloc.

    Francesc Contreras

    ResponElimina
  5. Com que els vàters estaven a fora, feia fred i segur que el noi es sentia malament per una part, ja que es devia sentir utilitzat, perquè nomès el volia per acalentar la tapa, i segur que el pobre tenia fred. Per l'altra part anava aprenent males passades que podria fer quan sigues gran.

    ALBA NIETO

    ResponElimina
  6. Els fag agafen el llibre del wiberfore i li canvien les pàgines de l'interior per les pàgines de contes infantils.

    ALBA NIETO

    ResponElimina
  7. Crec que el noi es sentiria malament perquè es com si l’utilitzessin, també crec que no l’agradaria tindre que escalfar un vàter abans que anés el Wilberforce, i a sobre fent fred i no tenint porta.

    JUDIT RIVAS

    ResponElimina
  8. Jo crec que en Roald Dahl era un nen desgraciat i també crec que en Willberforce era una mala persona, perquè demanar-li al Roald que li escalfés el vàter per ell i a sobre fent fred és una mica fort.

    PAU BERTRAN MELINES

    ResponElimina
  9. Jo crec que en aquesta escola haurien de haver les mateixes normes per a tothom i que els petits no facin la feina dels de més.

    ResponElimina
  10. yo crec que es una injusticia , perquè el Rohal tenia que escalafar el vàter amb el fret que devia de fer a ple ivern a un noi més gran que ell. Marcos Villaverde.

    ResponElimina
  11. Jo crec, que el Roald no tenia culpa de res perque li toques escalfar el vàter d'un noi més gran que ell.
    Hauria d'haver unes normes que s'haurien de cumplir i no abusar dels més petits. JUDIT PANADÉS CABRÉ

    ResponElimina
  12. Jo crec que es molt injust perquè pel fet de ser mes gran no te perquè ficar-se amb els petits, als petits que els deixi en pau ell que es fiqui amb els de la seva edat. I l’escola i hauria d’intervenir.
    Jordi Mestres

    ResponElimina
  13. Em sentiria molt humiliat si hages de fer això, primer que tot, per haver d’obeir ordres d’un altre, i després, pel fet d’assentar-se en un vàter sense porta i al mig del carrer i de l’hivern.

    Em sembla una historieta sense solta ni volta ja que no l’hi trobo cap diversió, és més aviat avorrida...


    Roger Canal

    ResponElimina
  14. Jo personalment crec que és una història molt divertida, però extranya també. Crec que era una injustícia fer-li allò, tractaven als nenes una mica malament, amb inferioritat. Els hi feien coses una mica absurdes. Això de d'escalfar als Boazers, és una mica sense sentit, no és gaire normal, no és gaire habitual sentir a dir "vés-me a escalfar el vàter, que hi passaré una bona estona."

    Maria Prunera

    ResponElimina
  15. Ens sentiam agredits pel Wilberforce, ens feia a anar a escalfar el seu maleït vàter. Ja n'estava fart i vaig pensar a jugar-li una mala pasada. Al endemà em vaig aixecar aviat i vaig anar corrents al pati que hi havia darrera la escola. Allí normalment hi havia unes gavies de gallines plenes de ous per fer el esmorzar als professors, en vaig agafar una dotzena vaig pensar que no pasaria res, i vaig pujar al campanar del colegi, s'em acabava el temps per què ja era hora de anar a esmorzar. Primer sempre esmorzaven els més grans, es a dir els Boazers. Vaig espera a que el Wilberforce surtis del bar ven tip com un porc, vaig obrir la finestra del campanar i vaig llençar els ous amb la millor força i precisió que tenia. Vaig veure com li esclataven pel voltant i quedava tot brut, però el millor no va ser això va ser fer un ple a la cara del pobre Wilberforce. Em vaig ficar a riure i una alegria de victòria em correia pel cos. Em sentia satisfet i orgullòs. Vaig corré cap a l'habitació on em vaig canviar ràpidament i vaig anar a esmorzar com si fos un dia 'normal'.

    Armand Codina

    ResponElimina