Un dia tots els amics del Roald se van pensar una brometa per fer emprenyar al Wilberford. Se van pensar fer-li una foto mentre estigui assegut al vàter. Primer de tot els amics del Roald es van amagar al radere d'un arbre. Mentre que el Roald escalfaria el vàter per el Wilberforce. Desprès de poc temps va arribar el Wilberforce que va fer fora al Roald, i es va assentar al vàter. Els amics del Roald li van fer la foto al Wilberforce i van marxar, a imprimir la foto per penjar-la per tot l'institut.
Una nit d'hivern, tots els fags estaven reunits a l'habitació d'en Roald. No sabien què fer encara, però estava clar que havien de planejar una venjança contra en Wilberforce. Alguns opinaven que posar-li pasta de dents en lloc del xampú era genial, d'altres que el millor era posar-li cola a les sabates era millor. Un grup de gent opinava que era molt millor posar-li alguna substància al menjar perquè hagués de corre cap al vàter i l'hagués de trobar fred, però en Roald ho trobava massa cruel. Finalment, van decidir pagar-lo amb la mateixa moneda però enlloc d'enverinar-lo es van assabentar de les seves al·lèrgies alimentàries i van aconseguir fer un pastís de poma i nous recobert de xocolata, és clar, perquè no es veiessin els trossets de poma que no li agradava ni de nou, que li produïen mal de panxa. Li van enviar a través del missatger de l'institut sense cap nota, perquè no sabés que havien estat ells. Efectivament va passar el que havien previst excepte que en pobre Roald va ser escalfa vàters a jornada completa durant 3 dies.
Van Pujar al campanar de l'escola i ens vam esperar jo i en Nico, mentres els dos companys pujaven les gallines. Les vam deixar tota la nit i ens vam esperar a que fos dissabte, vam pujar al campanar de bon de matí. I vam veure que les gallines havien fet la seva feina de pondre els ous que necessitavem.Jo i en Nico vam estar mirant atentament el pati que hi havia davant del campanar, els nostres companys estaven preparats per fer una senyal quan en Wilberforce passes justament per sota del campanar. Eren les 10:00 am del matí i en Wilberforce encara no havia sortit de la cafeteria, quan de sobte vam percerbre la senyal dels nostres dos companys vam agafar la els uos i els vam llençar campanar abaix i vam veure com li explotaven al cap al Wilberforce, ens vam petar de riure pero vam tenir que corre ràpidament cap a l'habitació, però vam parar de camí al hort per deixar les gallines. Vam estar a L'habitació durant una bona estona, petanos de riure de la cara que havia fet en Wiberforce quan es va veure rodejat de gent que s'en ria de ell.
Un dels amic del Wilberforce inverteixi el circuit de l’aigua , fent que l’aigua que puges, i que quant tires el Roald Dahl de la cadena es mulles tot ,i així escarmentes d’una vegada de abusar dels més petits. Francesc Contreras Perez
Una nit freda d'hivern en Roald Dahl i els seus amics, es van adentrar en aquella fosca habitació d'en Willberforce per gastar-li una petita broma. Quan ja eren a dins van agafar el retolador que tenia a la butxaca de la seva jaqueta. En Willberforce estava dormint com un tronc i el van començar a rallar-li la cara i van marxar ràpid perquè no es despertes. Quan es va llevar...!
El fag i els seus amics van pensar de fer-li una trastada al Willberforce. En Roald Dahl aniria com sempre a escalfar-li el vàter i llavors quan el boazer anés cap al vàter, un dels nens petits tiraria un cubell d'aigua congelada a sobre d'on estès ell, així per que aprengues a escalfar ell el vàter.
Al petit Roald se li va ocórrer fer pagar a en Wilberfore lo que li ha fet del vàter. V a anar amb uns amics a la seva habitació quan ell no estava present. Van començar a treure-li tot lo que tenia als prestatges, armaris i desfer el llit així quan ventres a l’habitació endrecés tot com estava abans i feia una feina i adonar-se de lo que li ha fet fer al Roald i que no està bé fer lo que ha fet.
Ya estaba cansat de ser l’escalfabaters i un dia se’m va acudir una idea per vengar’me. Quan em ba cridar el wildberforde per que li escalfes el vater vai agafar el pegamento mes resistent que vag trobar i li bai ficar al la tapa de la letrina per que ess quedes ampegat. Quan va vindre ,ba obrir la porta del vater i va sospitar una mica per que jo no hi era al la porta del vater com de costum. Ba esentar el cul a la tapa i es va quedar ampegat a la tasa durant dos dies seguís amb el fred que feia. JOSE LUIS DEHESA.
Doncs el Roald i la seva colla van pensar de fer-li una mala passada a en Wilberforce i van decidir entre tots que ficarien un tipus de trampa al vàter. Quan i anés en Wilberforce i s’assentés a la tassa del vàter toques un cordill que aniria lligat a una galleda d’aigua freda i li cauria tota l’aigua congelada al cap. Jordi Mestres
Era l'hora d'anar a dormir. En Boazer va tancar el llum i es ca posar a dins. Va notar alguna cosa que es movia sota els peus. En traure la manta, va poser veure tota mena de petits animals, desde cucs fins a escarabats. va pegar un crit i esfuresmat va sortir fora de l'habitació. Li tocaba esbrinar qui havia estat el graciós. JUDIT PANADÉS CABRÉ
Un dia els amics de Roald Dalh van pensar de fer una trastada al Wilberforce. Al dia següent el Roald Dalh i els seus amics es van reunir a la seva habitació per pensar i parlar que li podrien fer al Wilberforce. Van tenir moltes idees però una d’elles va ser la següent: Van pensar de posar-li espuma a les mans, així, quan es despertes se li quedaria la cara tota plena d’espuma. Al dia següent, van planejar-ho tot per poder-li fer aquella trastada al Wilberforce. Aquell mateix dia per la nit, van entrar al seu dormitori sense fer soroll i l’hi van posar espuma a les mans, així, quan es despertes i es toques la cara se li quedaria tota plena d’espuma. Efectivament, al mati del dia següent en despertar-se, es va poder sentir un crit molt fort que era el del Wilberforce. Tot el que van pensar es va complir.
Era la nit del 1942a Sfranchutten, un poble de Suècia. Jo i la resta dels fags estàvem molt emocionats ja que seria una nit molt especial, i el més important, dirigida per mi.
Els vaig dir que anessin al seu dormitori a agafar la pasta de dents, cosa que a en Wilberforce no li feia gens de gràcia, ja que n’era al•lèrgic.
Ens vam dirigir tots cap a l’habitació d’en Wilberforce amb la pasta de dents en una mà, i la llanterna en l’altra. Quan vam arribar al passadís, es sentí uns roncs ensordidors. Vam entrar sigil•losament a l’habitació, en Wilberforce estava “desmanegat”, roncant com un ase. Ens vam dirigir al seu armari, on hi tenia les sabates i l’hi vam abocar pasta de dents a cada sabata.
A l’endemà, quan es despertà, es va posà les sabates i...
-Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Me les pagareu, mocosos...
El que es podria fer seria, que quan passés el Boeazer per alguna porta, el grup de nens, des del balcó li tiressin una galleda plena d'alguna cosa, per exemple d'aigua. I quan la tiressin, s'amaguessin ràpid. I això fer-ho sempre, cada vegada que passés per la porta. I ell no ho sabria, cada vegada que passés per la porta i ell no sabria qui són els que ho féssin. Quan els nens i ell es crussesin, dissimular de la millor manera. Però al final el Boazer se ho acabaria sabent i se'n venjaria.
Un dia tots els amics del Roald se van pensar una brometa per fer emprenyar al Wilberford. Se van pensar fer-li una foto mentre estigui assegut al vàter.
ResponEliminaPrimer de tot els amics del Roald es van amagar al radere d'un arbre. Mentre que el Roald escalfaria el vàter per el Wilberforce. Desprès de poc temps va arribar el Wilberforce que va fer fora al Roald, i es va assentar al vàter. Els amics del Roald li van fer la foto al Wilberforce i van marxar, a imprimir la foto per penjar-la per tot l'institut.
Cati Jireghescu
Una nit d'hivern, tots els fags estaven reunits a l'habitació d'en Roald. No sabien què fer encara, però estava clar que havien de planejar una venjança contra en Wilberforce. Alguns opinaven que posar-li pasta de dents en lloc del xampú era genial, d'altres que el millor era posar-li cola a les sabates era millor. Un grup de gent opinava que era molt millor posar-li alguna substància al menjar perquè hagués de corre cap al vàter i l'hagués de trobar fred, però en Roald ho trobava massa cruel. Finalment, van decidir pagar-lo amb la mateixa moneda però enlloc d'enverinar-lo es van assabentar de les seves al·lèrgies alimentàries i van aconseguir fer un pastís de poma i nous recobert de xocolata, és clar, perquè no es veiessin els trossets de poma que no li agradava ni de nou, que li produïen mal de panxa. Li van enviar a través del missatger de l'institut sense cap nota, perquè no sabés que havien estat ells. Efectivament va passar el que havien previst excepte que en pobre Roald va ser escalfa vàters a jornada completa durant 3 dies.
ResponEliminaVan Pujar al campanar de l'escola i ens vam esperar jo i en Nico, mentres els dos companys pujaven les gallines. Les vam deixar tota la nit i ens vam esperar a que fos dissabte, vam pujar al campanar de bon de matí. I vam veure que les gallines havien fet la seva feina de pondre els ous que necessitavem.Jo i en Nico vam estar mirant atentament el pati que hi havia davant del campanar, els nostres companys estaven preparats per fer una senyal quan en Wilberforce passes justament per sota del campanar. Eren les 10:00 am del matí i en Wilberforce encara no havia sortit de la cafeteria, quan de sobte vam percerbre la senyal dels nostres dos companys vam agafar la els uos i els vam llençar campanar abaix i vam veure com li explotaven al cap al Wilberforce, ens vam petar de riure pero vam tenir que corre ràpidament cap a l'habitació, però vam parar de camí al hort per deixar les gallines. Vam estar a L'habitació durant una bona estona, petanos de riure de la cara que havia fet en Wiberforce quan es va veure rodejat de gent que s'en ria de ell.
ResponEliminaArmand Codina Rius 3A.
Un dels amic del Wilberforce inverteixi el circuit de l’aigua , fent que l’aigua que puges, i que quant tires el Roald Dahl de la cadena es mulles tot ,i així escarmentes d’una vegada de abusar dels més petits.
ResponEliminaFrancesc Contreras Perez
Una nit freda d'hivern en Roald Dahl i els seus amics, es van adentrar en aquella fosca habitació d'en Willberforce per gastar-li una petita broma. Quan ja eren a dins van agafar el retolador que tenia a la butxaca de la seva jaqueta. En Willberforce estava dormint com un tronc i el van començar a rallar-li la cara i van marxar ràpid perquè no es despertes.
ResponEliminaQuan es va llevar...!
PAU BERTRAN MELINES
PAU BERTRAN
El fag i els seus amics van pensar de fer-li una trastada al Willberforce. En Roald Dahl aniria com sempre a escalfar-li el vàter i llavors quan el boazer anés cap al vàter, un dels nens petits tiraria un cubell d'aigua congelada a sobre d'on estès ell, així per que aprengues a escalfar ell el vàter.
ResponEliminaAl petit Roald se li va ocórrer fer pagar a en Wilberfore lo que li ha fet del vàter. V a anar amb uns amics a la seva habitació quan ell no estava present. Van començar a treure-li tot lo que tenia als prestatges, armaris i desfer el llit així quan ventres a l’habitació endrecés tot com estava abans i feia una feina i adonar-se de lo que li ha fet fer al Roald i que no està bé fer lo que ha fet.
ResponEliminaYa estaba cansat de ser l’escalfabaters i un dia se’m va acudir una idea per vengar’me. Quan em ba cridar el wildberforde per que li escalfes el vater vai agafar el pegamento mes resistent que vag trobar i li bai ficar al la tapa de la letrina per que ess quedes ampegat. Quan va vindre ,ba obrir la porta del vater i va sospitar una mica per que jo no hi era al la porta del vater com de costum. Ba esentar el cul a la tapa i es va quedar ampegat a la tasa durant dos dies seguís amb el fred que feia. JOSE LUIS DEHESA.
ResponEliminaDoncs el Roald i la seva colla van pensar de fer-li una mala passada a en Wilberforce i van decidir entre tots que ficarien un tipus de trampa al vàter. Quan i anés en Wilberforce i s’assentés a la tassa del vàter toques un cordill que aniria lligat a una galleda d’aigua freda i li cauria tota l’aigua congelada al cap.
ResponEliminaJordi Mestres
Era l'hora d'anar a dormir. En Boazer va tancar el llum i es ca posar a dins. Va notar alguna cosa que es movia sota els peus. En traure la manta, va poser veure tota mena de petits animals, desde cucs fins a escarabats.
ResponEliminava pegar un crit i esfuresmat va sortir fora de l'habitació. Li tocaba esbrinar qui havia estat el graciós.
JUDIT PANADÉS CABRÉ
Un dia els amics de Roald Dalh van pensar de fer una trastada al Wilberforce.
ResponEliminaAl dia següent el Roald Dalh i els seus amics es van reunir a la seva habitació per pensar i parlar que li podrien fer al Wilberforce. Van tenir moltes idees però una d’elles va ser la següent: Van pensar de posar-li espuma a les mans, així, quan es despertes se li quedaria la cara tota plena d’espuma.
Al dia següent, van planejar-ho tot per poder-li fer aquella trastada al Wilberforce. Aquell mateix dia per la nit, van entrar al seu dormitori sense fer soroll i l’hi van posar espuma a les mans, així, quan es despertes i es toques la cara se li quedaria tota plena d’espuma.
Efectivament, al mati del dia següent en despertar-se, es va poder sentir un crit molt fort que era el del Wilberforce. Tot el que van pensar es va complir.
JUDIT RIVAS MOLINS
Era la nit del 1942a Sfranchutten, un poble de Suècia. Jo i la resta dels fags estàvem molt emocionats ja que seria una nit molt especial, i el més important, dirigida per mi.
ResponEliminaEls vaig dir que anessin al seu dormitori a agafar la pasta de dents, cosa que a en Wilberforce no li feia gens de gràcia, ja que n’era al•lèrgic.
Ens vam dirigir tots cap a l’habitació d’en Wilberforce amb la pasta de dents en una mà, i la llanterna en l’altra. Quan vam arribar al passadís, es sentí uns roncs ensordidors. Vam entrar sigil•losament a l’habitació, en Wilberforce estava “desmanegat”, roncant com un ase. Ens vam dirigir al seu armari, on hi tenia les sabates i l’hi vam abocar pasta de dents a cada sabata.
A l’endemà, quan es despertà, es va posà les sabates i...
-Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Me les pagareu, mocosos...
Roger Canal
El que es podria fer seria, que quan passés el Boeazer per alguna porta, el grup de nens, des del balcó li tiressin una galleda plena d'alguna cosa, per exemple d'aigua. I quan la tiressin, s'amaguessin ràpid. I això fer-ho sempre, cada vegada que passés per la porta. I ell no ho sabria, cada vegada que passés per la porta i ell no sabria qui són els que ho féssin. Quan els nens i ell es crussesin, dissimular de la millor manera. Però al final el Boazer se ho acabaria sabent i se'n venjaria.
ResponEliminaMaria Prunera